El català, llengua castigada en la justícia, encara

La prova que encara ens queda molt camí per córrer abans no aconseguim ser un país normal i normalitzat és la situació del català a la justícia. Per molt que ens esforcem a veure el got mig ple, el cert és que tots els esforços fets fins ara per la Generalitat han tingut una incidència mínima i l'ús de la nostra llengua a l'administració de justícia és encara i malauradament excepcional. Així com la llei de normalització va tenir uns efectes notables i satisfactoris en molts àmbits de la societat, el col·lectiu de la justícia, començant pels jutges, passant pels funcionaris i acabant pels advocats, sempre s'ha resistit a assumir amb normalitat l'ús del català com a llengua vehicular. La normalització no s'ha aconseguit ni de portes endins, que ja és greu, ni de portes enfora, que és molt més greu perquè a la pràctica als ciutadans se'ns nega el dret a declarar en català, per exemple, en un judici i, a diferència de fa anys, ara no es fa per l'article 29 sinó que s'utilitzen fórmules més subtils, no tan barroeres però al capdavall igualment coercitives per obligar-nos a parlar en espanyol. Totes les iniciatives que l'administració ha intentat tirar endavant han topat sempre amb la poca o nul·la receptivitat i voluntat de gran part dels jutges, fiscals i funcionaris. Ara el Departament de Justícia acaba d'anunciar una nova mesura, necessària i encertada, perquè siguin els advocats els que es comprometin a utilitzar el català als jutjats. És un nou intent per redreçar una anomalia, però de poc servirà mentre per als jutges conèixer el català continuï sent un mèrit quan hauria de ser una obligació, com ho és en qualsevol lloc del món conèixer la llengua de la comunitat que és beneficiària del servei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.