Una solució pal·liativa, no definitiva
La pressió social per posar fi al drama dels desnonaments ha portat el govern del PP a aprovar amb caràcter d'urgència un decret que preveu la paralització dels desnonaments de les famílies més vulnerables, així com la creació d'un parc de pisos socials per als afectats. La moratòria donarà un respir a moltes famílies que es veien al carrer en un futur no gaire llunyà, però és evident que arriba tard, quan es compten per milers els que ja han perdut els seus habitatges per la impossibilitat de fer front al pagament de les quotes de la hipoteca. Les converses iniciades ara fa una setmana pel PP i el PSOE, després del suïcidi d'una veïna de Barakaldo, havien creat moltes expectatives sobre l'abast de les mesures que adoptaria l'executiu. Les crítiques de la judicatura –també l'europea– i el fet que bancs i caixes s'avancessin a l'executiu anunciant una moratòria dels desnonament feia pensar en mesures més agosarades. La realitat, però, ha estat una altra.
L'executiu de Rajoy dóna ara per ara una resposta pal·liativa al drama dels desnonaments, una resposta que, de moment, i després d'una setmana d'intenses negociacions, no ha obtingut el suport del PSOE, que reclama anar més enllà amb les reformes. El PP ha de negociar, no només amb els socialistes, sinó també amb la resta de formacions polítiques, una solució definitiva al drama dels desnonaments amb la reforma de la llei hipotecària. El problema dels desnonaments no deixarà de ser un problema només amb moratòria, que no fa altra cosa que ajornar-lo. El que cal és abordar amb responsabilitat la reforma de la legislació, escoltant totes les parts que hi estan implicades.
