L'última clau de volta d'un finançament incert

De moment, tot és xerrameca. El govern espanyol continua mantenint allò que ja fa mesos que diu: que estem «molt a prop» d'arribar a un acord sobre el finançament autonòmic. Filtracions interessades a mitjans de Madrid donen per fet un «sí» català que, com és habitual, és desmentit de seguida i amb rotunditat per la conselleria d'Economia, que manifesta, de nou un cop més, que encara queden penjats aspectes que per a Catalunya són decisoris i que van més enllà de les xifres pures i dures. Per a Catalunya, més important que una quantitat concreta de diners és arribar a un acord sobre el model, que garanteixi que un cop aplicats els que s'anomenen mecanismes d'anivellament respecte de la resta de comunitats autònomes el Principat continuï mantenint la posició que li correspon en el rànquing espanyol de renda per capita; és el que s'anomena principi d'ordinalitat. Dit d'altra manera, no pot ser que després de ser solidaris els catalans quedem amb un finançament inferior al d'altres comunitats que aporten menys a la caixa comuna. La ministra Salgado no garantia, fa uns dies, el principi d'ordinalitat consagrat per l'Estatut, i de moment ningú ha dit que les coses hagin canviat. Ambdues parts mantenen una ambigüitat que desconcerta els catalans, que ja fa temps que estem fastiguejats per tantes promeses incomplertes. Un acord que satisfaci tothom sembla impossible, però els socialistes catalans saben que no poden acceptar qualsevol pacte, perquè el govern es pot trencar: Esquerra no es pot permetre acceptar un mal finançament. Res està fet, i en molt poques hores tot pot canviar, però algú pensa realment que Madrid pot complir el que diu l'Estatut?