Els concerts, l'antídot de la crisi del sector musical

En el món de la música moderna o, més àmpliament, en el mercat de la música de les darreres quatre dècades, el gran negoci fins a la massificació de l'ús d'internet i l'aparició de suports domèstics d'enregistrament digital ha estat la venda de discos.

Les gires, és a dir, la música en directe, eren un dels recursos promocionals perquè els discos es venguessin. Per això, quan un artista anunciava que es retirava de les actuacions en directe i que es dedicaria exclusivament als enregistraments, se'n desdeia com un llamp quan veia caure en picat les vendes dels discos.

Des de fa uns anys, les coses han canviat molt. El mercat discogràfic ha resultat perjudicat per les baixades il·legals des d'internet i per la pirateria. L'antídot contra aquesta davallada del sector musical estan sent els concerts en directe. Aquest estiu a Catalunya n'hi ha una allau amb molt d'èxit: Neil Young, Metallica, U2, el festival Sònar, la gira de Manel, els festivals de l'Empordà... La música en directe triomfa.

Segons l'Anuari de la música, presentat per la revista especialitzada Enderrock, l'any passat a Catalunya es van celebrar 22.000 concerts, cosa que representa una mitjana de 60 actuacions al dia, amb un total de 13 milions d'espectadors a tot el país. En conjunt, la música en directe ha representat el 87 per cent del negoci total del sector. Els números d'aquest estudi no responen només a una estratègia del sector per salvar-lo. Al darrere de les estadístiques hi ha un públic amb el desig de gaudir de la música en l'estat més elemental: el directe. Les dades es poden celebrar doblement: es fa front a la crisi econòmica i es demostra que l'activitat cultural del país és dinàmica.