Els números del finançament sumen però s'han de vetllar

Si Catalunya fos un estat el debat sobre el finançament no tindria raó de ser, i si com a mínim disposéssim del concert econòmic de què gaudeixen el País Basc i Navarra, probablement ens hauríem estalviat bona part de la xerrameca anticatalana d'aquests dies. Tot i això, després de llargs mesos de negociacions, s'adverteix una gran sensació d'alleujament del govern català, dels partits que el componen, i també de la societat civil, inclosos empresaris i sindicats. L'excepció ha estat CiU, que entén que les xifres que s'han donat són un brindis al sol i que no es poden garantir, tot i que també reconeixen que s'hi mostren contraris perquè l'acord no hipotequi el seu futur electoral. A l'altre extrem hi ha el PP, que ha fet realitat allò de predicar el que no creus, és a dir, fer abstenir els seus representants en la votació del Consell de Política Fiscal i Financera, tot fregant-se les mans amb els diners que rebran de més gràcies a les negociacions dels catalans. Ahir, el conseller Antoni Castells va concretar els números que s'havien avançat, i va insistir a explicar les virtuts del nou model de finançament i a refermar que és millor que l'anterior. El ple parlamentari de la setmana vinent ha d'acabar d'aclarir la lletra petita dels conceptes de l'acord del finançament, que a priori poden ser positius, però que en la pràctica dependran de l'evolució que tingui l'economia en general (bona part del nou finançament es basa en l'increment del retorn de l'IVA, l'IRPF i els impostos especials). Tanmateix a curt termini tampoc se sabrà si es compleixen les xifres que ha fet públiques el conseller Castells, ja que fins al 2014 no es concretarà si els prop de 4.000 milions promesos pel 2012 s'han invertit realment.