Els gestos que s'esperen del papa
El papa Francesc haurà de donar respostes a milions de fidels que esperen que tregui la nau de l'Església catòlica de la tempesta que la sacseja. Francesc haurà de solucionar definitivament els escàndols de la pederàstia i demostrar que, d'ara endavant, no hi haurà cap disculpa per a aquesta ni altres xacres. Però també haurà d'afrontar alguns problemes que van precipitar la marxa del seu antecessor, Benet XVI. No és un problema petit la pèrdua de vocacions ni el distanciament constant d'una bona part dels fidels, a més de l'ascens d'algunes mentalitats retrògrades. Com a jesuïta, la seva obligació serà que retorni l'equilibri.
Aviat sabrem si la tria del nom del papa és un gest retòric o si obeeix a una ferma voluntat de posar-se del costat dels pobres i dels que pateixen. Hi ha dubtes sobre la capacitat de Francesc, perquè durant la dictadura argentina va mirar cap a l'altra banda. Però això és el mateix que negar que les persones puguin canviar. Una primera pista sobre el nou o vell rumb de l'Església el tindrem en la tria que Francesc faci del que haurà de ser el seu cercle de confiança. El papa ha promès també millorar les relacions amb els jueus, una millora que s'hauria d'estendre als musulmans. I, per descomptat, aprofundir en l'acostament ecumènic. El Vaticà II va suposar un acostament de l'Església als problemes dels seus fidels i del món on vivia. Durant les últimes dècades, la cúria ha estat aigualint bona part d'un missatge que portava l'Església al segle XXI. Cal, per tant, que Francesc aprofundeixi en aquest mateix esperit i que abordi qüestions que són en la ment de tothom, com ara quin paper ha de jugar la dona en l'Església dels pròxims anys.
