Més enllà d'una fuita tòxica

La convivència del Tarragonès amb el sector químic pot arribar a instal·lar en la normalitat episodis que no ho són, de normals. L'últim incident, una fuita en la planta d'àcid nítric d'Ercros, va provocar un núvol groc d'òxids de nitrogen –espectacular i presumiblement tòxic– i, sobretot, ha enfrontat l'Ajuntament de Tarragona amb el Departament d'Interior per l'oportunitat d'haver activat –des de Barcelona– la fase d'emergència del Plaseqta. El que és evident és que els protocols establerts, que a través dels simulacres escenifiquen que tot està controlat i que el matrimoni entre química i ciutadania té totes les assegurances actualitzades, no van funcionar gaire bé. Sembla que les sirenes van sonar quan el núvol ja s'havia dissipat, la majoria de mitjans audiovisuals públics no en van dir res –quan a la gent se li diu que es tanqui a casa i posi la ràdio– i els alcaldes de municipis com ara Vila-seca no se'n van assabentar fins que l'incident ja era història. I, el pitjor de tot, Ercros ha quedat al marge de les discussions i, probablement d'aquí a uns mesos, tornarà a aturar o a engegar la planta antiga de la Canonja i a emetre un núvol groc, d'una magnitud i una toxicitat de què a ningú, tret d'algun ecologista, no li agrada parlar gaire.