A Catalunya canvien els líders però el vot no es mou
Giuseppe Tomasi di Lampedusa a Il Gatopardo sentenciava que perquè tot segueixi com està, és necessari que tot canviï. En la política catalana sembla que s'està aplicant aquesta paradoxa, perquè malgrat la renúncia forçada de Pasqual Maragall, la pèrdua de Carod-Rovira en la pugna amb Puigcercós i el pas a segona fila de Joan Saura, les enquestes vénen a dir que la repetició d'un tercer tripartit és factible. El baròmetre d'opinió política que s'ha fet públic aquesta setmana torna a donar la victòria a CiU en unes properes eleccions al Parlament, però els resultats de l'enquesta també assenyalen que avui és possible una repetició del tripartit. Ara bé, baixa la intenció de vot del PSC i la d'ERC, mentre que ICV-EUiA pujaria lleugerament. Els socialistes, però, guanyarien les eleccions a les Corts espanyoles, tot i perdre vots, situació que en el cas que es confirmés esdevindria un problema per a les aspiracions del PSOE a repetir mandat. Els gestors del baròmetre remarquen que el treball de camp de l'enquesta es va tancar abans que es fes públic l'acord del finançament, la qual cosa hauria pogut comportar variacions substancials. Més important encara serà l'efecte que pugui tenir en el proper baròmetre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Seguint amb la màxima de Lampedusa, el PSC i CiU es reparteixen la simpatia dels ciutadans, en funció de si les eleccions són al Parlament o al Congrés, un ordre que fa anys que es manté s'hagin presentat en Pujol o en Mas, l'Obiols o en Montilla. Les preferències de vot dels ciutadans són diàfanes des de fa un grapat d'eleccions, i només hi ha petites oscil·lacions en el que puguin fer ERC i ICV cap a l'esquerra i el PP cap a la dreta.
