Les pedres en el camí de l'autovia Tarragona-Lleida
L'any 2001 es deia que el 2007 entraria en funcionament l'A-27, l'autovia de Tarragona a Montblanc, un primer tram de l'eix estratègic que, passant per Lleida, ha de connectar per Osca i Pamplona amb el Cantàbric. La data s'ha anat ajornant, i l'última previsió del Ministeri de Foment és el 2012. Aquesta carretera d'alta capacitat és una necessitat de país que, entre altres coses, ha de permetre donar una sortida digna a les mercaderies del port de Tarragona, a més a més de connectar la segona àrea metropolitana del país amb el nord-est peninsular. Per això, no és estrany que el sector empresarial del Camp de Tarragona hagi denunciat sovint els retards acumulats tant en la tramitació com en l'execució de les obres, que no s'ha d'oblidar que es van inaugurar a cuita-corrents tres setmanes abans d'unes eleccions generals.
És ben cert que la necessitat de millora de les infraestructures del Camp és directament proporcional a la saturació del territori, i això complica moltíssim la vida als tècnics de la direcció general de Carreteres de l'Estat. De Tarragona a Montblanc, els obstacles a la construcció de l'A-27 s'han anat succeint: servituds de reg, la canalització de serveis al polígon petroquímic nord, l'autopista i les aspiracions legítimes d'alguns ajuntaments per minimitzar l'impacte del projecte. Però el que és qüestionable és que, amb aquest panorama, el ministeri hagi prioritzat probablement l'execució d'altres projectes i hagi eternitzat la solució definitiva d'una autovia que té una funcionalitat indiscutible. Per corregir-ho, el mínim que es pot demanar a Foment, a més a més de celeritat, és que s'hi posi amb l'estudi informatiu entre Montblanc i Lleida.
