La sentència sobre l'Estatut condiciona la tardor política
Semblava que l'acord sobre el finançament havia rebaixat la tensió institucional entre Catalunya i l'Estat espanyol, però la proposta d'Òmnium Cultural de promoure una manifestació en defensa de l'Estatut davant d'una eventual sentència adversa del Tribunal Constitucional fa preveure una represa moguda del curs polític. Mentre que CiU, ERC i ICV donen suport a la proposta, el PSC només es definirà quan hi hagi sentència i donarà suport al que decideixi el govern català. Però ahir les entitats independentistes Deumil.cat i Sobirania i Progrés van fer dos comunicats en què qüestionaven la proposta d'Òmnium perquè consideren que la via autonomista està esgotada i que l'única sortida que ens queda és la construcció d'un estat propi. És cert que després que l'Estatut hagi estat aprovat en tres seus parlamentàries i en referèndum pel poble català –i retallat a fons–, és frustrant que estiguem pendents de la sentència del Constitucional, gràcies als recursos presentats, entre altres, pel PP, partit al qual la meitat dels membres del tribunal deuen la cadira. Per tant, no hi ha raons per ser optimistes, però tampoc cal precipitar-nos. La primera base del camí cap a la independència és que hi hagi una majoria al Parlament que la propugni, la qual cosa, de moment, no és així. Potser l'encaix amb l'Estat espanyol és una empresa impossible, però mentre la majoria de la ciutadania catalana no es manifesti partidària d'un estat propi, plantejar camins cap a la independència sense marcar la ruta a seguir, seria encara més frustrant. Les propostes de mobilització en defensa de l'Estatut i el dret a l'autodeterminació són assumibles per a una gran majoria, però convé tenir present la història per no cometre els mateixos errors.
