Urgeix una taula de treball entre els pagesos i el govern
Aquests dies els agricultors catalans protesten contra els preus que els paguen pels seus productes i els marges que hi apliquen majoristes i distribuïdors per fer-los arribar fins als consumidors. I ho han fet de dues maneres ben diferents: una, adreçada als consumidors, ha consistit a posar parades ocasionals a diferents ciutats i vendre els seus productes a un preu que han considerat just per a les dues parts; l'altra, adreçada a l'administració, han estat tractorades i abocament de fruites, verdures i hortalisses davant de les oficines del govern a Tarragona, i probablement es repetirà en altres ciutats. Si ens fixem que els preus que es paguen al taulells multipliquen per 8, per 9 i per 10 els que els paguen a ells, entenem que no els falta part de raó. Però potser també convé conduir aquest debat a una reflexió més àmplia. Som o no som en una societat de lliure mercat? En formen part o no, els distribuïdors? Ens convé o no, que l'oferta i la demanda siguin els factors que regulin els preus? Tenen els pagesos la possibilitat de completar el cicle i arribar ells mateixos als punts de venda directa i d'asseure's com a col·lectiu a negociar amb els majoristes? Pot la Generalitat reconduir la tendència dels majoristes a importar, fomentar la compra de productes autòctons i en certa forma imposar-la?
Totes aquestes preguntes i moltes més que, de ben segur, hi deu haver per formular no s'han de respondre ni des de dalt d'un tractor entravessat ni des d'un despatx oficial ni des d'un micròfon o una càmera. S'han de respondre amb serenitat i amb amplitud de mires al voltant d'una taula que no ha de ser de negociació sinó de diàleg, primer, i de treball, després.
