Hipocresia internacional
Els Estats Units se'n fan creus, que el govern escocès hagi deixat en llibertat l'únic condemnat per l'atemptat el 1988 contra un avió de la Pan Am que sobrevolava Logarbaidh (Escòcia) i que va significar la mort de 270 persones. L'executiu escocès addueix raons humanitàries, atès que els metges han diagnosticat al libi Abdel Baset Ali al-Megrahi un càncer terminal que li llevarà la vida en cosa de mesos. El debat sobre si se l'havia de deixar en llibertat és complex, i més si es té en compte que ell sempre s'ha considerat el cap de turc d'un atemptat envoltat d'interrogants. No és el primer condemnat que es deixat en llibertat per qüestions humanitàries –el cas de Pinochet era flagrant–; i també s'ha de tenir en compte que la Gran Bretanya està refent la seva posició geoestratègica al nord d'Àfrica, des que fa cinc anys el règim libi va tornar a obrir-li l'aixeta del petroli. Hi ha, doncs, motius ocults per a l'excarceració? Res no és coincidència en política. En qualsevol cas, és intolerable que el règim de Gaddafi hagi rebut l'alliberat com si fos un heroi; com és criticable que qui manté Guantánamo es queixi que s'alliberi un home a qui una malaltia ja ha sentenciat a mort.
