Prohibir els actes simbòlics de sobirania, un excés més

Por. Una por excessiva i poc fonamentada. Això és el que semblen tenir les institucions de l'Estat respecte de Catalunya. Res no justifica que l'advocacia general de l'Estat hagi presentat un recurs als jutjats de Barcelona per impedir el referèndum sobre la independència de Catalunya promogut per l'Ajuntament d'Arenys de Munt el 13 de setembre vinent. El que ha convocat el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació no és res més que un acte que sí, té gran transcendència simbòlica –si el resultat avala la independència de Catalunya–, però cap validesa jurídica. No hauria, doncs, d'espantar les institucions d'Espanya que una entitat privada demani als seus conciutadans l'opinió sobre una qüestió que, a Europa, quan es debat es fa amb normalitat. Deuen témer que un resultat favorable a la independència aconseguit en aquest poble, on viuen 8.023 habitants, desencadeni altres consultes similars arreu del territori, que podrien posar en relleu un sentiment àmpliament estès al país, sobretot perquè en els últims anys, des de Madrid, només es prenen decisions que (com reflecteixen les enquestes) fan créixer el sentiment de desafecció respecte d'Espanya. Tanta preocupació per veure què fan els independentistes contrasta amb la màniga ampla que el govern espanyol i el català han demostrat tenir amb els grups d'extrema dreta que han anunciat que envairan Arenys de Munt i boicotejaran un procés legítim i democràtic. A darrera hora, sembla que es podria trobar una escletxa legal que permetés fer el referèndum, però, fins i tot si no es trobés, els arenyencs i els catalans ens hem de plantejar si aquest cop no paga la pena un acte de pacífica desobediència civil i anar a votar.