El «cas Hisenda» arriba a judici deu anys després

Empresaris poderosos com ara l'expresident del Barça Josep Lluís Núñez i el controvertit Javier de la Rosa s'asseuen des d'ahir al banc dels acusats pel presumpte pagament de suborns a inspectors d'Hisenda durant la dècada dels noranta. Un cas que, cal recordar, va costar el càrrec a l'aleshores ministre d'Hisenda, Josep Borrell, cridat a declarar com a testimoni. Amb aquestes pràctiques irregulars, els empresaris s'haurien estalviat el pagament d'impostos a l'erari públic, un frau que el ministeri fiscal fixa en uns 8 milions d'euros. La primera cosa que cal lamentar d'aquest cas és que hagi tardat tants anys a arribar a judici. Més de deu. La gravetat de les acusacions que pesen contra aquests empresaris i contra els exresponsables de la delegació d'Hisenda a Catalunya requeria una agilitat que malauradament l'administració de justícia és incapaç de donar, i més quan es tracta de judicis de macroestafes econòmiques com aquest. La dilació també té un efecte de desafecció dels ciutadans vers l'administració de justícia que no ens podem permetre, també perquè la sensació que acaba quedant és que els més poderosos sempre surten impunes de les causes judicials que pesen sobre d'ells. Per això el tribunal de la secció novena de l'Audiència de Barcelona té ara l'oportunitat de fer una feina rigorosa i convincent, partint òbviament de la garantia a la presumpció d'innocència dels acusats. El tribunal té la responsabilitat de representar els interessos de tots els ciutadans perquè, en el cas que es demostri l'existència del frau, haurien estat els principals perjudicats, pel fet que l'estafa va ser contra l'administració pública que controla i gestiona els diners de tots.