Quan es confon el seny amb un sa exercici democràtic

Amb l'entrada de la tardor ha començat la cursa electoral per d'aquí a un any, sempre que el tripartit aguanti. Diumenge, José Montilla va qüestionar les consultes sobiranistes que s'estan promovent arreu del país, fent un malabarisme entre el seu càrrec de primer secretari del PSC i el de president de la Generalitat. Els socialistes tenen tot el dret a oposar-se als referèndums sobre la independència i a reclamar seny i moderació. Però el president de tots els catalans no pot posar en el mateix sac la visió política dels socialistes sobre la unitat d'Espanya i el legítim dret de molts catalans que volen expressar la seva opinió sobre el model de país que voldrien. Les consultes populars com la que s'ha fet a Arenys de Munt i com les que ben segur s'aniran celebrant a molts pobles i ciutats de Catalunya no són res més que un sa exercici democràtic i un pas endavant cap a la inevitable consulta que un dia no gaire llunyà s'haurà de fer sobre el dret a l'autodeterminació. Menystenir els qui donen suport a les consultes és un error de càlcul, i es pot entendre que ho digui el primer secretari del PSC, però no és lògic haver-ho d'escoltar del president de la Generalitat en un acte del seu partit. A més, Montilla parteix de la contradicció d'acusar CiU de radicalitzar-se, quan qui vertaderament està movent les consultes a àmbit municipal –junt amb les plataformes sobiranistes– és Esquerra, el seu soci de govern i peça clau del tripartit. També ahir es va veure que CiU té una resposta tèbia davant l'onada de mocions i processos consultius. La precampanya electoral ha començat i el PSC haurà de triar ben aviat entre mantenir el govern amb ERC o les fidelitats degudes al PSOE.