La comèdia del límit del dèficit

L'autoritat fiscal que va crear Cristóbal Montoro per aparentar una pàtina independent a tots els seus ‘diktats' va aconsellar, des de la racionalitat, que Hisenda s'adaptés als fets i apliqués un límit de dèficit a la carta als comptes de les autonomies, especialment els de Catalunya i el País Valencià. El ministre d'Hisenda va ignorar aquests consells i va imposar el seu vot en contra del parer de 10 comunitats: el límit, igual per a tothom i del 0,3%. La imposició obre una reflexió sobre la utilitat del Consell de Política Fiscal i Financera i fa pensar que tal institució és en realitat un teatre de comèdies.

Catalunya sí va aconseguir una aportació suplementària de 1.861 milions perquè el ministeri es va equivocar en calcular la previsió d'ingressos. Una aportació que els detractors del sobiranisme no han passat per alt i l'han presentat com una debilitat inacceptable del govern espanyol davant els eternament queixosos catalans. El cert és que aquesta quantitat és un mínim retorn de tot el que els catalans aporten a la caixa comuna de l'Estat i que després no torna.

Andreu Mas-Colell ja va avisar que no pensa complir el límit de dèficit. El govern espanyol té un nul marge de coerció perquè, a efectes pràctics, els comptes de Catalunya ja estan intervinguts. De manera que, escenificacions al marge, sap que les queixes de Catalunya estan fonamentades. Pel que hauríem de treballar tots els catalans és per deslliurar-nos d'una vegada d'aquesta humiliació que representa anar a pidolar una part dels diners que avancem i que s'enterren en monstruoses obres espanyoles que no porten enlloc. Al setembre tindrem una oportunitat d'or.