El marge d'error del sector químic

La fuita d'òxid de nitrogen a la planta d'Ercros a Tarragona, a més a més d'activar el Plaseqcat i obligar els veïns dels barris de ponent de la ciutat a confinar-se a casa seva, també va posar en funcionament, gairebé de forma automàtica, com acostuma a passar, la maquinària administrativa per recopilar informació sobre l'incident, per si calia sancionar l'infractor. I si alguna cosa dolenta tenen els automatismes de l'administració en aquests casos és la previsibilitat. El Departament d'Innovació i Empresa no ha gosat sancionar l'empresa perquè l'incident va ser imprevisible. Més eloqüent, impossible. I el Departament de Medi Ambient, tampoc, perquè no ha pogut demostrar el grau d'afectació de la fuita a l'exterior de les instal·lacions. És l'argument de sempre, la falta de proves davant de la qual la fiscalia de medi ambient tampoc no pot actuar gairebé mai. Només Protecció Civil sembla que sí que acabarà multant Ercros.

És inqüestionable que el sector químic s'ha implicat majoritàriament en la millora del control de la seguretat a les seves plantes, per fer més fàcil la convivència amb la població, però això no li hauria d'atorgar llicència per cometre errors que tenen un potencial de risc massa important.