El relleu de Carod, tan necessari com inoportú

Esquerra ha tornat a destapar la caixa dels trons pocs dies abans que el consell nacional proclami Joan Puigcercós candidat a les eleccions al Parlament el 2010. Tot i desconèixer el paper que el president d'ERC tenia reservat per al futur a Carod-Rovira, la filtració de la trobada entre els dos dirigents comporta ara que el relleu sigui irreversible i debilita la posició del vicepresident en el govern. El pacte a què havien arribat fa mig any per posar pau, després del congrés que va representar la sortida de Joan Carretero, semblava que s'anava complint amb la incorporació dels carotistes en l'executiva, mentre el sector d'Uriel Bertran es difuminava. Però la crisi s'havia tancat en fals, perquè mentre Carod aspirava a formar tàndem amb Puigcercós, aquest només pensava quan li havia de comunicar el relleu, tot considerant que el tàndem no sumava. Des de Perpinyà, la imatge de Carod ha estat qüestionada i va ser un dels factors que van acabar espatllant el primer tripartit. La seva labor en aquest segon govern està diluïda i alguns dels seus seguidors s'han anat acostant a Puigcercós i Ridao. És sabut que en política una vegada s'ha passat a un segon pla és difícil tornar a sortir a la foto, i això sembla que l'exlíder d'ERC no ho acaba d'assumir. Aquestes consideracions serien tangencials si no fos perquè aquests dies ens trobem en ple debat sobre les consultes independentistes i l'estira-i-arronsa que hi ha entre les plataformes i els partits, i a més amb el fet que s'ha constituït l'associació Reagrupament.cat, que podria acabar convertint-se en un malson per als republicans. El consell nacional es preveu animat, i els convindria que servís per tancar les ferides i no per entrar en una altra crisi de conseqüències imprevisibles.