Quan l'Estat actua a base de querelles
Aquesta és una setmana clau perquè Catalunya demostri, un cop més, el seu convenciment que volem esdevenir un país lliure, sobirà, lluny dels tics antidemocràtics d'un estat que presenta demandes al jutjat quan un poble treu les urnes al carrer. Perquè això és el que va passar el 9-N. El govern català, en un exercici democràtic, legal, emparat finalment sota una llei de consultes, va posar les urnes perquè els ciutadans de Catalunya expressessin amb llibertat, com ho van tornar a fer el 27-S, quin camí cal seguir. I en els dos casos el resultat va ser clar.
La resposta de l'Estat al 9-N va ser un atac en tota regla. No només perquè el TC va suspendre la consulta sinó perquè el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, després que la Fiscalia de Catalunya considerés que no s'havia comès cap delicte, va obligar el fiscal en cap a presentar una demanda contra el govern català. Avui l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau declararan pel cas com a imputades, i dijous ho farà el president de la Generalitat, Artur Mas.
La resposta del poble català no pot ser tènue. L'ANC, Òmnium, l'AMI i l'ACM han convocat mobilitzacions per avui i per dijous coincidint amb aquestes declaracions. La querella pel 9-N és una querella que ens afecta a tots i que va contra la dignitat dels més de dos milions de catalans que van participar en la consulta. Independentment del moment polític que vivim, en plenes negociacions després del 27-S, la reacció ciutadana ha de ser clara i unitària. Quan l'Estat respon amb querelles a la demanda de diàleg i llibertat, ningú es pot quedar de braços plegats.