Barcelona i la inseguretat ciutadana
A Barcelona es produeixen cada dia més de dos-cents furts. La dada facilitada aquesta mateixa setmana per la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, torna a posar de manifest la necessitat de situar els problemes de seguretat ciutadana de la capital del país en els primers llocs de la llista de prioritats que les diferents administracions han d'abordar amb una certa urgència en els pròxims mesos. La dada és contundent, i també demostra fins a quin punt la percepció dels ciutadans, que han tornat a situar la inseguretat com la seva principal preocupació en l'enquesta municipal donada a conèixer aquest mateix dijous, és, en aquest cas, realista.
Barcelona té un problema greu d'inseguretat que es concentra, principalment, al districte de Ciutat Vella. Un problema que afecta els habitants de la ciutat i també els turistes, que ja l'han situada com la que té més carteristes de tot el món. L'Ajuntament ho sap, sembla que és conscient de la gravetat d'un problema que no és nou, i aquest cop ja ha anunciat, per mitjà de l'alcalde, Jordi Hereu, la intenció d'incrementar la presència policial a les zones més conflictives. Ho sap també el Departament d'Interior, que fa pocs dies va admetre, a través del secretari general de Seguretat Pública, Joan Delort, que la quantitat de furts en aquesta ciutat és «extremament alta».
Però la batalla contra aquesta mena de delinqüència que preocupa tant els ciutadans no es guanya, només, amb més policia. Qualsevol solució comporta, necessàriament, una revisió de la legislació vigent, que dota d'una certa impunitat un tipus de delinqüent que, un cop detingut, només triga unes hores a tornar a ser al carrer.
