El Tribunal Constitucional, un esperpent judicial

Després d'una tornada de vacances en què la classe política va experimentar el paroxisme de la immediata sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, ara tornen a bufar els vents d'un altre retard, malgrat que la presidenta del TC, María Emilia Casas, va assegurar fa poc que la sentència estaria a l'octubre. No ve d'aquí. Després de tres anys de retards injustificats, el TC ha quedat deslegitimat per emetre una sentència que, a més, pot anar en contra d'allò aprovat pel Parlament i les Corts espanyoles i que va ser posteriorment ratificat en referèndum pels catalans. Paradoxalment, el Tribunal té la màxima responsabilitat de dictaminar sobre una llei fonamental per a l'equilibri de l'Estat quan l'organisme com a tal està vulnerant la Constitució. Dels dotze membres del Constitucional, només la meitat compleixen el que marca la llei. Un ha estat recusat, un altre és mort, i n'hi ha quatre que fa dos anys que haurien d'haver deixat el càrrec. Sis sobre dotze. A la legitimitat moral s'hi ha d'afegir ara la legal. Cap país amb una mínima seriositat hauria permès que la situació arribés a aquest extrem de descrèdit. La responsabilitat és, un cop més, dels dos partits majoritaris a l'escena espanyola: PSOE i PP. La renovació del Tribunal està condicionada per la manca d'acord dels dos principals grups parlamentaris espanyols. Ningú vol renunciar a la seva quota de govern, que és la que manté l'equilibri entre magistrats progressistes i conservadors en el Constitucional. Esquerra ha proposat, hàbilment, una drecera: inhabilitar el dret de vot dels jutges que ja haurien d'haver plegat. La majoria és en mans de Zapatero; si no l'exerceix és perquè ja li està bé que els catalans tinguem la por al cos.