França barra el pas a la ultradreta

La República francesa, amb un sistema electoral molt diferent del nostre, ha estat sempre un referent directe sobre l'impacte que la situació geopolítica del món pot tenir en el comportament dels electors. En aquest sentit, el resultat de la segona volta de les eleccions regionals ha vingut a confirmar que els francesos no s'han deixat arrossegar per les apel·lacions al vot de la por. La primera conseqüència d'aquesta mobilització és que l'ultradretà Front National ha reculat pel que fa a les posicions conquerides en la primera volta i ha passat de ser el partit més votat a col·locar-se en la tercera posició. A més, la formació liderada per Marine Le Pen no ha aconseguit imposar-se en cap circumscripció.

Aquesta segona volta d'unes eleccions fortament marcades per l'impacte recent dels atemptats de París ha servit, doncs, per capgirar unes expectatives que situaven el partit xenòfob en un estadi privilegiat amb vista a les eleccions generals que s'han de celebrar el 2017. To t i això, convé tenir en compte que el Front National no ha perdut embranzida perquè conserva encara el suport del 22,4 per cent dels electors. La lliçó que s'han d'apuntar socialistes i republicans és que els francesos han enviat una clara advertència al bipartidisme. I, en aquest sentit, els convé assumir també que els nous desafiaments en matèria de seguretat són terreny adobat per als impulsors dels programes reaccionaris. Le Pen no llença la tovallola i no deixarà passar cap oportunitat per intentar patrimonialitzar el patriotisme de la massa electoral amb proclames demagògiques. Per barrar-li del tot el pas cal no només desemmascarar les seves proposes, sinó aportar una alternativa sòlida i creïble.