La cursa de fons de Puigcercós

Joan Puigcercós ha protagonitzat i sobreviscut rebel·lions, secessions i divorcis en els més de 25 anys que fa que és a les entranyes d'ERC. El cim del Puigmal és una simbologia del protagonisme únic que finalment ha aconseguit al capdavant del partit. Però afronta el seu compromís en un dels moments més importants des de la refundació d'ERC, ja que es troba davant d'una cruïlla que portarà a una fragmentació del vot independentista, en la seva hora més dolça. Públicament, Puigcercós ha mantingut un discurs polític amb una orientació més social i d'esquerres, insistint en l'objectiu independentista des d'un punt de vista pragmàtic, no essencialista. Amb els discursos d'aquests dies del candidat republicà, s'entreveu que el relleu de Carod-Rovira ha estat més una lluita d'egos que no pas d'idees. Sabut és que Puigcercós amb Montilla i Saura són els arquitectes del tripartit, però l'anàlisi que es va desprenent és que a les properes eleccions hi va amb la mentalitat de romandre a l'oposició. Puigcercós no se la juga el 2010, quan els sondejos ja diuen que ERC anirà a la baixa. Ho planteja com una cursa de fons i preferiria anar sol i sense tenir les mans lligades per cap govern de coalició.