El català, de nou l'ase dels cops

El nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el conservador Jesús María Barrientos, va advertir ahir, durant la presa de possessió del càrrec, que “ningú acudeixi als jutjats i tribunals a la recerca de solucions al debat social obert actualment a Catalunya”, curiosament just l'endemà que el tribunal que presideix hagués emès una sentència, amb un caire més polític que judicial, que anul·la l'exclusivitat de l'ús del català com a llengua de l'administració de la Generalitat i dels seus treballadors. El dictamen del TSJC és una conseqüència més de la nefasta sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que el juliol del 2012 va establir que el català i el castellà han d'estar en un mateix nivell. Una decisió que, des de llavors, no ha fet res més que perjudicar l'ús social del català, en una evident situació d'inferioritat en molts àmbits, entre aquests el de la justícia. Curiosament, en la sentència del tribunal, els magistrats es permeten dubtar de la utilitat del català quan dubten si la nostra és la millor llengua per a “la transcendència de la història clínica”. És a dir, no només no defensen la llengua del seu país –o del país on hi ha la seu d'on treballen–, sinó que, al capdamunt, hi mostren un cert menyspreu.

El protocol d'ús del català que, en aquesta ocasió, ha estat l'ase dels cops dels jutges, es va fer amb la intenció, justament, d'incrementar i defensar l'ús de la nostra llengua, en clara inferioritat. Són les eines necessàries per aconseguir la salvaguarda del català, les mateixes que no ha dubtat a desplegar l'Estat per protegir, per exemple, el castellà. Les mateixes que només podrà desplegar Catalunya quan tingui un estat i no hagi de dependre de jutges i polítics que no creuen, ni sovint parlen, en la nostra llengua.