Sixena, un retorn amb incògnita
L'anterior conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va fer bandera de la permanència a Catalunya de les obres d'art sacre de
la Franja i que el govern d'Aragó reclama, amb el suport dels ajuntaments aragonesos d'on procedeixen aquestes obres i que pertanyien a l'antic bisbat de Lleida. L'actual conseller, Santi Vila, després d'anar a Madrid i tornar amb la promesa del seu homòleg Íñigo Méndez de Vigo d'un retorn exprés dels papers de Salamanca encara pendent, ha tornat a reunir-se amb un altre homòleg, en aquest cas la consellera de Cultura del govern d'Aragó, María Teresa Pérez.
Al contrari de Mascarell, que tenia com a estratègia fer-se fort perquè considerava que la custòdia legal de les peces pertany a la Generalitat, l'estratègia de Vila ha estat diferent. Dijous va signar un acord pel qual es tornen 53 de les 97 peces originàries del monestir de Sixena. El conjunt de les obres es troben repartides entre el Museu de Lleida i el MNAC, però les peces que retornaran, segons el compromís signat, en dies o setmanes, es troben als magatzems del MNAC. L'estratègia del conseller és donar una mica de peixet i a canvi conservar, per exemple, les pintures murals que s'exposen a les sales de romànic del Museu Nacional d'Art. És un moviment per bloquejar l'acció judicial amb la negociació política.
Però aquest tarannà dialogant
i obert que ha demostrat el conseller pot també titllar-se d'agosarat. L'oposició que torni una única peça és bastant generalitzada a Aragó i podria fer complicar els acords o si més no fer que les demandes judicials contra Catalunya no s'aturin, circumstància que s'espera com a contrapartida del gest generós del govern català.
