Un error més de l'Estat espanyol

Francesc Homs, portaveu de Democràcia i Llibertat, va comparèixer ahir voluntàriament davant del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que porta la causa del 9 de novembre del 2014, quan més de dos milions de catalans es van declarar en rebel·lia en participar en una consulta democràtica que incomodava l'Estat espanyol. La declaració d'ahir era un tràmit, ja que Homs és diputat a Madrid i, per tant, un polític aforat. En tot cas, el magistrat haurà de decidir si l'imputa en una peça separada –llavors el cas passaria al Suprem– o si desisteix.

Però aquests són elements de tècnica jurídica que no van al fons de la qüestió. El que passa és que, com de costum, el govern espanyol delega en la justícia la resolució d'un afer que li pertoca a ell. Una delegació continuada que està causant irritació entre els magistrats, tal com va insinuar Jesús Barrientos en la seva presa de possessió al TSJC. Ara mateix, l'Audiència Nacional, el Constitucional, el Suprem i el mateix TSJC tenen set causes obertes contra actes i actors del procés democràtic d'independència a Catalunya. Tot un símptoma no de la fortalesa de l'estat de dret, com es complauen a dir des de Madrid, sinó de la debilitat de la democràcia espanyola.

Que l'Estat espanyol i el seu representant executiu, el govern, siguin incapaços de resoldre un problema polític amb les eines polítiques pròpies de la democràcia és la demostració més palmària del seu fracàs. L'Estat espanyol justifica el seu immobilisme invocant una Constitució escrita sota vigilància militar i una transició que ho va ser tot menys modèlica. Per sort, aquest immobilisme amplia la base social de la independència.