Girona mereix calma i tranquil·litat

El relleu de Carles Puigdemont a l'alcaldia de Girona
va ser complex des del primer moment per la situació enrevessada que el seu substitut fos el número 19 de la llista i ha acabat mal gestionat per les cúpules del partit del govern municipal i del principal partit de l'oposició, ERC, que donava per fet que tancaria un pacte d'estabilitat que Convergència no s'ha acabat de creure. Ahir Albert Ballesta, alcalde durant un mes i mig, va dimitir després de presentar un pacte estable de mandat amb el PSC i d'anunciar que Marta Madrenas seria la seva substituta. Ballesta es va mostrar com un home superat per la situació, escorxat a la plaça pública va dir, i en va culpar directament ERC i els seus negociadors a Girona. El fins ara alcalde no ha paït que es presentés l'afer del seu sou i dels assessors com l'escull que encallava el pacte que tothom entenia com a natural per les relacions dels dos partits al govern de Catalunya, per l'objectiu de la independència del país i pel model de ciutat, que no difereix.

Passat el nou sotrac, el govern convergent ha buscat un soci en el PSC que, amb quatre regidors, quedava relegat a un paper secundari durant el mandat i que ara es veu al govern després d'una bona jugada de la cap de llista, Sílvia Paneque, que es pot presentar com la garant de la calma i tranquil·litat que necessita la ciutat. És evident que tots plegats ho podien haver fet millor i també que a Girona, després de l'etapa Puigdemont, li cal un govern estable per tirar endavant el model de ciutat que ha estat planificant els últims anys. Sense diferències substancials en el model de ciutat, el nou equip de govern pot i hauria d'intentar aconseguir acords puntuals amb altres grups per a una millor governabilitat de Girona.