Cal ordenar el debat als ajuntaments

El món local representa segurament el nivell de la política i la gestió pública més complex i alhora més gratificant. Els ajuntaments han estat paradigma de diversitat respecte a altres institucions amb la proliferació de candidatures locals que des de sempre cohabiten als consistoris amb els partits tradicionals. Però l'increment en el ventall de forces polítiques d'àmbit nacional que després també tenen representació municipal, juntament amb uns resultats electorals del mes de maig molt fragmentats, ha atomitzat com mai la representació als ajuntaments.

El que per una banda és un bon símptoma de pluralitat política, per l'altra no només ha complicat l'articulació d'acords de govern, sinó també el dia a dia de la institució. El nombrós repartiment de les intervencions en els punts de l'ordre del dia, la multiplicació de mocions locals o generals que cal debatre i els interminables precs i preguntes allarguen les sessions plenàries de forma maratoniana, amb sessions d'entre vuit i dotze hores en molts ajuntaments. Una situació insostenible i que molts consistoris han començat a regular per evitar esforços sobrehumans i situacions indignes, ja que la sala de plens acaba convertida en allò més similar a una tasca.

El debat és la base de la política i la pluralitat, un magnífic termòmetre de la seva bona salut. No es tracta de restringir l'accés als ajuntaments sinó, ben al contrari, de potenciar-hi la participació ciutadana. Però és evident que la gran àgora ciutadana basada en l'assemblearisme no és viable en la societat moderna i caldria una regulació general que aportés una mica de sentit comú a la ja complicada gestió de la vida política municipal.