Diplomàcia contra el procés

Tot i que era evident que el govern espanyol sabia la repercussió que el procés sobiranista estava tenint arreu del món i la revifada de credibilitat que ha agafat en els últims mesos en contraposició al majúscul ridícul de l'executiu i les institucions espanyoles després de les eleccions del 20 de desembre, Mariano Rajoy i el seu ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, havien defensat una i mil vegades que tot plegat era “un afer domèstic”. Doncs ahir, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va haver d'admetre, per primer cop, que el seu executiu esmerça diners públics per contraprogramar arreu del món la internacionalització del procés català. I vistos els antecedents en les actuacions d'alguns ambaixadors espanyols recentment, caldria malfiar-se del que expliquen aquests ‘enviats especials' de Rajoy.

És curiós que l'admissió d'aquesta pràctica, per la qual el govern espanyol ha de donar explicacions més concretes en seu parlamentària, arribi just després de les visites del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Brussel·les i a Londres. Tot, sempre, és millorable, però les dues agendes, sobretot l'anglesa, han estat d'alt nivell i han servit perfectament per a l'objectiu que es marca l'executiu català en aquesta fase: fer pedagogia del procés català, explicar, com va fer Puigdemont dijous davant del segon ‘think tank' més influent del món, que aquest és un moviment pacífic i profundament democràtic. I, a més, que l'única resposta de l'Estat espanyol és la judicialització, quan podria ser, com en el cas Escocès, la convocatòria d'un referèndum, legal fins i tot amb la Constitució espanyola, i intentar seduir els catalans.