Els reptes de la nova Convergència

Convergència Democràtica de Catalunya ha rebut aquest cap de setmana un mandat molt clar de la seva militància: no és hora de refundar el partit sinó de crear-ne un de nou. I si per aquesta opció hi han apostat més de dues terceres parts de les seves bases (i en una consulta que ha tingut una alta participació) és que el missatge ha estat alt i clar. CDC ha de mutar, doncs, en els propers mesos cap a un nou partit (el congrés s'ha de celebrar el mes de juliol vinent) amb un repte clar: desempallegar-se de tot allò que els és un llast i aprofitar els rèdits de més de quaranta anys d'existència. Probablement ha de deixar enrere el nom del seu fundador i allò amb què se l'ha relacionat en els darrers mesos, al mateix temps que ha de conservar la seva obra i destacar-ne el valor.

Convergència ha d'anar, però, molt més enllà, i ha d'aprofitar la creació d'un nou partit per reinventar també en el seu funcionament intern (els sistemes d'elecció dels càrrecs, dels candidats...), en la presa de decisions (les primàries de dissabte en són tota una mostra) i, és clar, en les seves cares visibles. Aquests darrers anys, CDC ja ha incorporat en el món municipal un munt de persones joves que probablement s'han de convertir en el planter d'aquesta nova formació.

Només així, renovant les formes i el fons, i mantenint-se fidel a un ideari que de fet en els darrers anys ja ha mogut el seu centre de gravetat, CDC pot assentar les bases d'un canvi que, a banda de ser aplaudit per les seves bases, haurà de merèixer també la confiança del seu electorat. Aquest cap de setmana, Convergència va convertir el seu “superdissabte” en un acte d'autoestima i orgull. Però li queda molta feina per fer.