L'assalt al poder de la xenofòbia

Les eleccions d'Àustria han confirmat que l'extrema dreta europea ja no es conforma amb les manifestacions al carrer, ara prepara l'assalt al poder. Només un grapat de vots han barrat el pas al candidat de la xenòfoba FPÖ, Norbert Hofer, però lluny de representar un motiu de satisfacció, aquest marge tan estret s'ha d'interpretar com una derrota dels valors que van servir per fundar la Unió Europa. Que la resposta al repte de la immigració econòmica sigui l'augment de les opcions electorals dels partits que fomenten l'exclusió és un prova preocupant de la profunda crisi que envaeix el continent i ennegreix el futur d'un projecte col·lectiu que no pot renunciar a les causes humanitàries sense renunciar també a la seva raó de ser.

De moment podem respirar tranquils perquè el recompte final del vot per correu ha impedit que Europa tingués el primer cap d'estat de l'extrema dreta. Però es tracta només d'una treva temporal. L'avís és seriós i prou contagiós per enfosquir les eleccions que d'aquí a un any s'han de celebrar a França, on el Front National de Le Pen no para de créixer. L'FPÖ és un partit nou, que encara no ha tingut temps de consolidar-se i que està improvisant el seu discurs aprofitant la mala gestió que s'està fent de les onades de refugiats que fugen de
la guerra i la fam. Però això significa també que té terreny per córrer i
la possibilitat de menjar-se l'espai electoral d'altres formacions que han decebut de manera reiterada
la ciutadania. Alexander van der
Bellen, el candidat progressista que s'ha imposat per la mínima en els comicis austríacs, ha exhibit una moderació que l'ha distanciat de manera decisiva del seu oponent, però sap que si hi ha algú que no pot respirar tranquil és ell.