Convivència i conflicte a Gràcia
La situació de tensió viscuda al barri de Gràcia de Barcelona pel desallotjament policial d'un immoble ocupat des de feia cinc anys –el batejat com Banc Expropiat– demostra la complexitat per afrontar un fenomen com l'ocupa, a cavall de l'activisme social, la reivindicació política i la creació d'un model alternatiu de relacions. És evident que els violents aldarulls que ha patit Gràcia són del tot intolerables. Estem davant d'un grup minoritari militant de l'acció violenta que no pot criminalitzar tot el moviment ocupa, però aquest hauria de posar distància respecte d'aquells que forcen els aldarulls. La qual cosa no vol dir que no s'hagi de debatre el model de desallotjament policial executat pels Mossos, que com es va veure el segon dia fa molt més efectiva la prudència que la càrrega ferotge i indiscriminada.
Es poden compartir o no els plantejaments ideològics dels ocupes, però el cert és que l'anomenat Banc Expropiat s'ha convertit en un actiu per al barri reconegut per molts veïns i pels principals grups polítics de la ciutat, tant del govern com de l'oposició. Com a centre neuràlgic de trobada i d'activitats múltiples de caire social i cultural. Amb total normalitat i convivència. Una tasca que cal preservar, per a la qual cosa és essencial la negociació entre el govern de Colau i els activistes per trobar espais alternatius.
Els activistes han d'entendre que agradi o no qui és el propietari de l'immoble hi ha uns drets que no es poden vulnerar. I l'actuació de l'anterior govern de CiU pagant-ne el lloguer no és una opció acceptable fora d'un moment puntual. Cal diàleg sense dogmatisme per trobar la solució que permeti mantenir l'activisme fonamentat en la convivència i allunyat de la violència.