El naixement d'un nou partit polític

Aquest cap de setmana ha nascut un nou partit a Catalunya, el Partit Demòcrata Català (PDC), la formació que ve a substituir CDC, el partit que, juntament amb UDC, ha copat un munt de càrrecs institucionals d'aquest país en els darrers 40 anys. Aquest cap de setmana CDC ha estat liquidada i ho ha estat poc més d'un any després d'haver-se liquidat també la coalició de CiU. El mapa mental del centredreta s'ha girat com un mitjó. I el fet que el nou nom no inclogui el terme convergència també marca una voluntat clara de trencament amb el pujolisme. Tot i això, un
congrés com el de l'antiga CDC d'aquest cap de setmana podria haver caigut en la temptació de ser una gran operació de màrqueting. Però si la direcció la tenia, la militància li va aixafar el pla. El paper de les bases va fer que el congrés entrés a fons en molts dels temes i ampliés la renovació prevista. Un exemple de la voluntat transformadora dels militants es va viure en l'episodi del nom de divendres; l'error de l'organització de voler votar gairebé sense debat un element tan transcendent com el nou nom, va ser rebregat pels assistents.

El congrés, però, no ha acabat. El nou partit s'enfronta a un gran repte els propers quinze dies, el de la tria dels noms que han de pilotar el nou projecte. I uns noms que, per voluntat expressa dels militants, hauran de fer equilibris per no entrar en contradicció en una altra revolució en el món postconvergent, el règim d'incompatibilitats entre els càrrecs institucionals i de partit
i les limitacions de mandat. I tot plegat amb un règim de decisió que apoderarà el militant, on primàries
i assemblees seran el pa de cada dia en els propers temps. El següent repte serà que el seu electorat hagi entès tot aquest canvi.