Xènius: repòs

“El repòs ens fa savis”, diu l'assagista i filòsof Eugeni d'Ors (1881-1954). Conegut per Xènius, el sobrenom amb què escriu la seva columna diària a la secció Glossari de La Veu de Catalunya, inventa i promou el terme Noucentisme, el moviment de regeneració cultural catalana de principis del segle passat. Les glosses són de format sintètic i tenen dosis ingents de reflexió filosòfica sobre temes d'actualitat artística, política i cultural. Xènius sedueix i instrueix alhora: és La filosofia de l'home que treballa i que juga (1914). El llenguatge triat és bell, artificiós, civilitzat, humanista però també provocatiu i irònic, i sempre adreçat a ments il·lustrades. A la seva Oceanografia del tedi (1916) hi recull unes proses en què el narrador (ara Autor) rep, per prescripció mèdica, la diagnosi de tedi: “Ni un pensament, ni un moviment.” La recepta es compleix amb afany fins que enmig de l'assossec d'Autor, assegut contemplatiu en una chaise longue al balneari, apareix la Dona, que el farà dansar entre el desig i el tedi. A La Ben Plantada (1911), al·legoria del Noucentisme, d'Ors oposa el país al romanticisme més tempestuós i abrandat. Hi dibuixa una Catalunya ideal, mesurada, tradicional, treballadora i poc hormonal. Afortunadament més endavant rectifica aquest ideal a La veritable història de la Lídia de Cadaqués (1954), amb il·lustracions de Dalí. Horroritzat per la improvisació, d'Ors vivia en crisàlide permanent (avui en diríem un freak de tres parells). La seva idea de civilitat s'arquitectura en una ciutat il·luminada com la polis grega, governada per artistes i filòsofs, sempre en construcció. L'escola és el primer vehicle del civisme i “l'obra ben feta”, l'eslògan que ens hem de tatuar des de ben petits. La intel·ligència cultivada.