Record de La Vidrerenca

Els anys passen, les generacions se succeeixen, les vocacions canvien. La línia de passatgers de Lloret a Girona té nous propietaris. El que va ser l'empresa La Vidrerenca ha esdevingut, després de la corresponent venda a l'empresa Sagalés (oficialment realitzada el 12-12-2012), la marca Mas Sagalés. L'origen remot de l'empresa es troba en Rafael Mas, que va establir, en el segle XIX, un servei de tartanes per anar des de Vidreres fins a la veïna estació del ferrocarril de Sils, on encara roman el record de “la tartana d'en Rafel”. El seu fill, Miquel Mas Tarrés, continuà el negoci.

Amb el temps, del vehicle de tracció animal es va passar al que els silencs en van dir els “autos grossos.” El nét, Rafael Mas Massa, va modernitzar l'empresa, la va batejar amb el nom de La Vidrerenca, va allargar la línia fins a Lloret –inaugurada el primer de maig de 1930– i, a més, va posar una delegació a la vila marinera que ostentava Joan Reguant, en Joan dels “altos”. La continuïtat va venir a través dels germans Rafael i Constantí Mas Boada, que van adoptar el nom de “Fills de Rafael Mas, S.L.”. És l'empresa que ha durat fins als nostres dies. Val a dir que, els dilluns, la línia es desdoblava a partir de Vidreres. Els qui anaven al mercat setmanal de Santa Coloma de Farners canviaven de vehicle. Els altres seguien cap a la capital de l'Onyar.

A Girona, abans de l'actual terminal, és a dir, fins al 15 de novembre de 1984, els autos tenien la parada a la plaça del Gra, avui avinguda de Sant Francesc, just al davant del bar Ca la Llarga, on hi havia la figura carismàtica del senyor Dionís, que, des de darrere del taulell, sempre ajudava amb les seves amatents informacions els estudiants i soldats que el freqüentaven. Recordem, també, els xofers i els cobradors i els usuaris més habituals de la xarxa de transports, i el perfil d'aquells Chevrolets, Renaults i Mercedes que, finalment, van deixar pas als Pegaso i Dafs i altres marques més recents. Els estudiants que anaven i venien –majoritàriament els de l'entorn de la ciutat (del barri de l'Avellaneda, per exemple) o de Vilobí, de la Granota o de Vidreres mateix– omplien
ja mig autocar. La resta la constituïen gent que
anava al metge, a l'advocat o a resoldre altres
afers.

Més tard, per als estudiants, ja es van crear serveis directes per a determinats col·legis com ara el Montessori, Les Alzines i Bell-lloc del Pla. Hem d'agrair a l'empresa que plega el gest –que, segons sembla, es mantindrà– d'haver posat, des de fa anys, cotxes gratuïts per anar als aplecs lloretencs.