La columna
El Sant Crist i la consulta
Cada 9 de novembre la ciutat de Balaguer es vesteix de gala per celebrar la festa del seu patró, el Sant Crist. És una festa major com n'hi ha tantes, amb els actes més tradicionals el dia central i nits de gresca, fires i esbarjos diversos el cap de setmana més pròxim a aquell dia.
El que té de particular és el propi Sant Crist de Balaguer: una figura solemne, de gest dolgut fins a extrems tètrics, tallat sobre una creu de fusta que presideix l'església del Sant Crist i que custodien les monges clarisses que viuen al monestir del mateix nom. Diu la llegenda que el va tallar Nicodem: un jueu ric i amant de la llei però que va acabar seguint el missatge de Jesucrist. Nicodem va quedar tan impressionat del gest de dolor de Jesucrist en la creu que en va fer aquella figura i la va posar a casa seva a Jerusalem. La figura va acabar a Beirut, on la veneraven un secret i petit grup de cristians, i finalment va presidir la sinagoga d'aquella ciutat, convertida en església. Quan els àrabs van envair Beirut, van llançar la imatge al mar. Aquesta va travessar la Mediterrània, va arribar a l'Ebre i va pujar contra corrent fins al Segre i va remuntar fins a Balaguer, on la van recollir les monges clarisses.
La llegenda és incompatible amb les lleis més elementals de la física. Però que ara una àmplia majoria política remunti a contracorrent trenta anys de rigideses constitucionals extremes i acordi la consulta perquè els catalans decidim quin estatus polític volem demostra que, amb la voluntat democràtica de la gent, els miracles polítics existeixen. Fa cinc anys l'acord d'ahir hagués semblat tan irreal com una creu de fusta remuntant el Segre. Fa vint-i-cinc anys la caiguda del mur de Berlín també vulnerava les lleis més elementals de la guerra freda però els berlinesos ho van convertir en una gran festa major. Falten molts obstacles a remuntar, però avui podem somiar que el 9 de novembre vinent pot ser una gran i feliç festa major. No només a Balaguer.