Trencar un sostre

A la gent ens agrada que de tant en tant algú trenqui un sostre. En esports, de trencar un sostre se'n diu batre un rècord, però en la literatura, en l'art i en tots aquells aspectes de la vida en què volem pensar que som força més amables que competitius, és més corrent dir que algú ha trencat un sostre. No és, és clar, que sigui diferent del que passa en l'esport, perquè és la competència i l'enveja i no l'amabilitat el que mou la vida. Però què hi podem fer si tot sovint ens agrada creure que vivim en un món de pa amb sucre? Doncs bé, en pocs dies, hem sabut que Arístides Maillol i Edward Hopper han trencat un sostre. El de Maillol era contra ell mateix perquè una escultura seva es va vendre a París per quasi sis milions d'euros. Mai ningú no havia pagat tant per una obra de Maillol, ens van dir. El sostre de Hopper arribava quasi a trenta milions. I també era contra ell mateix. Vaig llegir la notícia encuriosit, pensant que, si això dels sostres és tan sovint només contra un mateix, també un dia o un altre ens parlaran del soroll que ha fet el de can Rajoy en trencar-se perquè Don Mariano ha parlat durant mitja hora seguida. En tot cas, en el quadre que havia permès a Hopper trencar el seu sostre particular hi havia un paisatge urbà d'un barri residencial de Nova Jersey en plena Gran Depressió nord-americana. El quadre es va vendre en una subhasta on encara es va vendre més car Saying Grace, un quadre de Norman Rockwell. S'hi veu una dona jove asseguda a la taula d'un bar, en companyia d'un nen i dos joves. És de l'any 1951, però el quadre està ambientat també en un temps de crisi. La dona resa. El nen també. I els dos joves que hi ha a la taula amb ells i els dos homes que es veuen parcialment els miren tan encuriosits com vostès i jo i com tots els altres com vostès i jo mirem moltes vegades el món. El problema és que sovint ens sembla que el món abans es construïa a base d'actituds fermament immutables, mentre que avui duren tan poc com un moment o una imatge. Escric això pensant en l'esforç que van haver de fer Maillol o Hopper o Rockwell per crear les seves escultures o pintar els seus quadres. Un esforç comparable al que fan encara moltes dones i homes per educar un nen o per resar i creure. I ho escric perquè avui, sovint, tenim tendència a reduir-ho tot al moment que es trenca un sostre o que es bat un rècord. Sí. I descobrim el fracàs del nostre sistema escolar el dia que corregim un exercici i en sabem la nota.