opinió
Consultar l'agenda
Arriba cada any, puntualment, quan a la televisió s'encadenen els anuncis de perfums xiuxiuejats en llengües que ens semblen més glamuroses que la nostra, quan les primeres llumetes espurnegen als balcons i la impaciència de les grans superfícies ocupa els carrers invocant les generositats nadalenques; aleshores, alguns dels individus que formen part d'un amplíssim club que ell anomena la colla i que tenen el privilegi de publicar periòdicament els neguits en espais centrals o secundaris de qualsevol mitjà de comunicació, gran o petit, reben una trucada de Jordi Planas, el promotor i ànima gironina de l'agenda Llatinoamericana. Com un esclat inesgotable d'energia compromesa, la veu poderosa de Jordi fa molts anys que proclama la bona nova d'aquesta publicació inspirada pel teòleg José María Vigil i el bisbe Pere Casaldàliga.
Sumant, sempre sumant, buscant complicitats que s'estenen més enllà de la teologia de l'alliberament i del cristianisme d'esquerres i procurant connectar la vaga però escèptica mala consciència de l'Europa pròspera amb la vitalitat de l'esquerra transformadora llatinoamericana. El món ha canviat molt en els 23 anys d'existència de la publicació i, en els darrers temps, la tesi de fons, la idea interna de l'agenda que, en el millor dels casos, aquí s'havia considerat pròpia d'entranyables exponents de les restes de diversos naufragis, ha anat guanyant arguments, espai i presència. Les raons cal cercar-les en les perversions del model de democràcia que s'havia atribuït la victòria en tots els debats històrics i en aquesta crisi elemental que ens ofereix la imatge més descarnada del capitalisme, que ha clavat les dents al nucli de l'arrogància occidental i desbaratat el miratge del creixement infinit. Veure Arcadi Oliveras o Teresa Forcades impulsant el Procés Constituent, contemplar com les diverses cares de l'esquerra van guanyant terreny a l'Amèrica Llatina o sentir l'apel·lació als pobres i als desordres del sistema econòmic que fa el papa Francesc, els ha de reforçar necessàriament.
Aquest any, el tema de l'agenda és la “Llibertat, llibertat!” que exclamen a la portada. A la llibertat, a la interpretació que fan d'una d'aquestes paraules tan magrejades que poden significar una cosa i la contrària, dediquen les col·laboracions firmes tan nítidament acolorides com ara Adolfo Pérez Esquivel, Jon Sobrino, Frei Betto i Leonardo Boff. Ara ja no cal recomanar-ho invocant l'humanisme, la solidaritat i la justícia universals; ara, més que mai, també parlen de nosaltres, de societats en què és obvi que creixen la injustícia, les desigualtats i l'exclusió. Ara, els arguments d'aquesta agenda que es publica a banda i banda de l'Atlàntic i que a les comarques gironines té, gràcies a Jordi Planas, un dels punts de més vibració, s'adrecen tant a la consciència com als estómacs. Amb arguments de fons, amb reflexions sobre la construcció d'un nou model social que aquí –ja que sembla que se'ns ofereix l'oportunitat de recomençar– hauríem de tenir presents.