Negre ‘no'

Data i pregunta han obert un abisme sota els peus de l'unionisme català, que també ha vist com, per dalt, encara se li enfosquia més aquell núvol gris que els sobrevola permanentment i els fa estar sempre d'un terrible mal humor. La consulta marcada en el calendari els obliga a renegar de les urnes i a amenaçar els propis conciutadans amb una intervenció de Madrid que ni ells mateixos són capaços de descriure com a positiva. L'argument bàsic és que Espanya aconseguirà fer-nos fora d'Europa i, a sobre, es venjarà impedint que hi tornem a entrar. Masoquisme pur dels catalans fidels a una Espanya que prendrà represàlies contra ells l'endemà que hagin perdut.

Els nostres unionistes ni tan sols poden fer campanya pel no perquè entrar en el debat significaria acceptar un procés democràtic que, al final, s'hauria de resoldre a les urnes. Així, veuen com la il·lusió, el projecte, l'alegria i els colors són el patrimoni fonamental del sí, que amuntega argument sobre argument mentre els defensors de la Constitució del 1978 només hi poden oposar la por i la prohibició.

No hi ha una trista foto per al no en tota la premsa internacional, que els subsumeix com a ingredient secundari dins del magma del poder madrileny. Combaten el dret a decidir renunciant a l'autonomia pròpia, tot esperant que Espanya destrueixi, pel seu compte, una majoria atiada, en gran part, per l'acció del mateix Estat. El parany és infernal: si l'Estat, posem per cas, deixa de pagar els pensionistes catalans, això atura o accelera el procés? Si Artur Mas entra a la presó, això incrementa l'espanyolisme o l'independentisme? A més, quin percentatge dels electors espanyolistes donarien suport a mesures com aquestes?

Per això alguns unionistes intel·ligents han reclamat públicament que s'accepti la consulta i així poder entrar en campanya amb arguments en positiu. No els han escoltat. Són els pocs que saben que han perdut.