Guerra de percentatges

Alguns de bona fe i d'altres amb ànim d'aigualir la festa, han sortit de sota les pedres experts en la teoria matemàtica de jocs per analitzar amb quins percentatges de resultats guanyaria la independència en la consulta de les dues preguntes –perdó, de la pregunta amb dos apartats– que haurem de votar el 9-N. Els qui estan en contra de la independència buscaran qualsevol estratègia per deslegitimar el resultat de les urnes i treure's de la màniga xifres de majories necessàries i suposadament qualificades. Costarà que convencin a ningú: la matemàtica diu que en un referèndum amb tres possibles respostes, com és el cas (sí, sí-no, sí-sí), l'opció guanyadora ha de tenir més del 33 per cent, no del 50. Però és sorprenent fins a quin punt certs analistes poden arribar a marejar la perdiu perquè les xifres remin a favor de la seva definició política.

El debat és força estèril perquè ara per ara tot indica que guanyarà la independència. Però no perquè el sistema de les dues preguntes ho afavoreixi, sinó perquè ho revelen les enquestes: segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de novembre, hi ha un 48,5% del cens a favor de la independència. Si, com han demostrat els politòlegs (i la praxi), és més fàcil que es mobilitzin els qui volen canviar l'statu quo, aquest 48,5% del cens serà força més del 50% dels qui decideixin sortir de casa per anar a votar el 9-N.

Tot i així els independentistes no ens podem escudar en els percentatges i hem d'aconseguir guanyar per una majoria amplíssima i amb un percentatge incontestable. Deixar-nos d'excuses i treballar per mobilitzar els convençuts i convèncer els indecisos. Fer que els del sí-no acabin optant pel sí-sí. En això tindrem l'ajuda inestimable dels representants dels poders estatals que, quan es tracta de fabricar independentistes a cop de declaracions antidemocràtiques i catalanofòbiques, mai no ens fallen.