El nom de les lleis

Un bon dia els humans vam començar a posar noms a les coses. Un dels nostres avantpassats es devia voler referir a l'aigua, potser, o a la lluna, vés a saber, i ho deuria fer amb un so simple, un monosíl·lab, segurament. Segur que va anar més o menys així. El fet és que els descendents dels micos hem evolucionat amb la dèria de posar nom a totes les coses, fins al punt que no ens sabem imaginar que una cosa pugui no tenir-ne. Ja són molts i molts segles de batejar persones, objectes, llocs... una pràctica antiga que també ens ha fet aprendre que no sempre el nom fa la cosa. O sigui, que no n'hi ha prou amb una etiqueta adherida a una ampolla que digui “líquid creix pèl” perquè el líquid faci el seu efecte. Disculparà el lector aquesta introducció una mica erràtica, ho reconec, que m'ha permès, però, arribar a una conclusió simple i irrefutable: hem de dubtar de les etiquetes. Ho dic també pensant en temes més seriosos que no pas els elixirs miraculosos, pensant, per exemple, en les lleis que s'aproven als parlaments. Amb les lleis, efectivament, també passa que el nom no fa la cosa. Dimarts passat es va publicar al BOE la Ley de la mejora de la calidad educativa, popularment “llei Wert”, i la Ley de la transparencia y el buen gobierno. Heus aquí una altra llei que porta nom de ministre. Està demostrat que si una llei polèmica i impopular adopta el nom del titular del departament, s'obren males perspectives per al ministre, però en canvi salvaguarda el govern. En qualsevol cas els experts i els professionals de l'ensenyament ja han avisat que no hem d'esperar cap millora pel que fa a l'educació. La llei de transparència, prevista a la Constitució del 1978 (fa 35 anys), coincideix amb l'anterior ja que confirma que el nom no fa la cosa, en aquest cas no hi farà entrar llum, no farà més transparents les actuacions de les administracions. La llista de documents que la llei exclou de consulta pública és molt àmplia, i les raons que permeten declarar reserva són molt vagues, per la qual cosa es podran aplicar de manera àmplia. Per acabar-ho d'arreglar, els terminis per donar resposta a les sol·licituds d'informació són llarguíssims: un mes de termini inicial, 2 mesos a criteri de l'administració, i encara més en alguns casos. “Vuelva usted mañana” va escriure Larra. “Vuelva usted de aquí a tres meses” diu ara la Ley de transparencia. En fi, el que dèiem. Tot i que l'etiqueta digui que és un ungüent que fa créixer el pèl, sovint el producte no és altra cosa que una presa de pèl.