‘El foraster'
El programa que ha triomfat aquesta temporada a TV3, El foraster, és un format comprat a Dinamarca on també va tenir una gran audiència amb el títol Comedy on the edge (la comèdia a la vora).
Efectivament, el seu presentador, en Quim Masferrer (antic component de Teatre de Guerrilla), és un comediant que acaba pujant a escena per fer un monòleg sobre els veïns. Però qui realment fa una labor extraordinària és l'equip de producció. Pensin que en pocs dies s'han de traslladar a un llogarret, buscar localitzacions i, el que és més important, trobar els personatges.
En Quim Masferrer és un actor que genera empatia perquè se'l coneix de la televisió; en aquest sentit ell repeteix el mateix paper que ha fet sempre en el teatre i que és el que la gent vol veure. La televisió produeix encara una fascinació enorme que arriba al clímax quan ens trobem els que hi surten en la vida real; ens importa un rave com és en Buenafuente, la Bibiana Ballvé o l'Albert Om, per exemple; el que ens fa gràcia és incorporar en la nostra quotidianitat el personatge que representen. Suposo que pot ser carregós, però el presentador d'El foraster ho ha entès perfectament i no ha deixat de ser el noi de Teatre de Guerrilla que fa veure que és un habitant més del poble i que actua com ells.
Als catalans en general ens agrada participar de les coses activament, a diferència d'altres cultures molt més proclius a ser reflexives, a gaudir de l'espectacle que se'ls ofereix; nosaltres perdem la xaveta per ser els protagonistes. Si la meitat de la gent que fa teatre, pastorets, cine, canta o toca en alguna colla assistís a cines, teatres o concerts, no tindríem prou aforament i hauríem de repetir les representacions dos i tres cops al dia. No és el cas, nosaltres fem i que miri la família.
Per això l'escena final (que es va trossejant i repartint durant l'emissió) és el grup humà aplegat en una sala i veient en una pantalla com són ells mateixos, no cal que es reconeguin en l'altre, són els protagonistes. Un gran encert: és la festa col·lectiva. Hi hauria un risc: que no s'agradessin, però insisteixo, la feinada laboriosa és triar uns tipus tan normals i corrents malgrat les petites excentricitats, que no poden desagradar a ningú ja que tots, de fet, som com ells.
Diu en Quim Masferrer que la gran acceptació del programa és deguda al fet que ell és de poble. No hi estic d'acord, al nostre país tothom duu el terròs enganxat a l'espardenya, n'hi ha prou que deixin la Meridiana enrere perquè se'ls desperti l'esperit de l'avi o besavi que va anar a buscar fortuna lluny de casa. Pels més estirats, només cal saber d'on vénen perquè t'expliquin com els seus avantpassats van fer els diners, estalviant molt, menjant patata i col cada dia i girant-se el coll de les camises quan estaven gastats.
Per mi és una meravella la senyora a qui li diu que ha fet un milió de cafès i es queda igual; el pescador que el corregeix i li engalta que les barques s'amarren, que són les dones, que es lliguen; el paio que va descalç fins al novembre; l'àvia de les cebes que afirma impertèrrita que li agradava més la dictadura perquè voldria viure com 50 anys enrere, o aquell bon home que ho pesa tot amb una balança de precisió.
El foraster mostra que qualsevol de nosaltres som protagonistes d'una bona història si està ben explicada, vistos de la vora fem riure i ens encanta, som així.
