Ull de peix
L'úter
De qui és el nostre úter? Del ministre Gallardón? Som el vas reproductor de l'espècie? L'úter és de la societat? De la Conferència Episcopal Espanyola? Dels talibans del poder espanyol? Què som nosaltres? Criatures sense responsabilitat i sense seny per les quals cal que vetlli el senyor ministre? Som propietat del marit? Del pare?
Formulo aquestes preguntes tot i saber que no és més que un globus de tinta que el pop deixa anar per evitar enfrontar la veritat. Per eludir la ja evident corrupció, la submissió a l'ala franquista que es veu que mou el cor del prepotent PP. Davant d'una crisi econòmica, davant de la imminent independència de Catalunya, l'insòlit govern espanyol, d'una passivitat i una manca d'idees esfereïdores, opta per clavar una bufetada a la dignitat de les dones (per cert: és anticonstitucional que ens tractin com a menors d'edat).
També les formulo malgrat l'aparició de magnífics articles que protesten i de la resposta contundent de les dones en sengles manifestacions.
Però tot i això crec que ho havia de fer. Sovint no parlo d'un tema perquè el que vull dir ja ho ha dit algú altre i per a què reiterar? Malgrat això, en aquesta ocasió, que converteixin aquest Estat, ja prou caduc, en un país decimonònic, inventant-.se drets que no apareixen en cap codi civil (tots els drets són dels nascuts, és a dir de persones, que respiren i mengen pel seu compte). Després vindrà la prohibició del divorci? Perquè la “sagrada unidad de la patria” s'assembla molt a “la sagrada indisolubilidad del matrimonio”.
Recordo quan la intel·ligent Magda Oranich, en la nit franquista, ens llegia el codi de l'època on hi havia equiparacions ben galdoses: “Los niños, los locos y las mujeres” era el subjecte d'un seguit de coses que no podíem fer, menors d'edat mentals de naixença. La distingida mare del senyor Gallardón inclosa.
Retrògrads, fanàtics, pixarosaris, a veure si ho enteneu: Franco ha mort. Fa 38 anys.