Un desig compartit per al 2014
Som a punt d'estrenar un any 2014 molt esperat. Quan vam començar a pensar que el Tricentenari del 1714 seria especial, potser no imaginàvem que seria tan decisiu, més enllà del simbolisme històric. Òmnium Cultural i el moviment sobiranista viu amb alegria i esperança l'arribada d'un any on es farà realitat un anhel llargament sostingut.
Aquesta sensació de felicitat compartida no vol dir que ignorem les grans dificultats que hem d'afrontar en l'anomenat procés. Les mostres d'animadversió per part de les institucions polítiques espanyoles es repeteixen cada dia, recordant-nos que el camí no és ni serà fàcil ni planer.
Ara, però, tenim una data i una pregunta per respondre. Una concreció molt important. Hem superat una fita en el camí cap a la normalitat i ho hem fet de la millor manera possible. La unitat dels partits polítics favorables a la celebració de la consulta ens ha donat el confort de saber que el clam majoritari del carrer ha estat assumit pels nostres legítims representants del Parlament de Catalunya. Com a mínim 87 de 135 diputats, el 64,4% de la cambra, respecta el mandat democràtic expressat a les urnes.
La majoria social de la Via Catalana també es va fer visible el 12 de desembre passat, amb el president de la Generalitat envoltat de representants polítics d'ideologies diverses. Una altra imatge que també ha donat la volta al món, que no viu aliè al procés català. L'interès creixent i constant dels mitjans internacionals així ho reflecteix.
Els arguments a favor de la construcció d'un estat propi són convincents i s'imposen als temors i a la incertesa. Per això, cada dia hi ha més catalans que veuen amb bons ulls l'aventura de construir un futur millor per al seu país. La realitat actual és crua i molt poc atractiva. De fet, els partidaris de mantenir-se dins l'Estat espanyol no han presentat cap oferta temptadora. El foment de la por i un no sistemàtic per resposta menyspreen la intel·ligència dels catalans.
Per nosaltres, el camí cap a la independència és viscut amb gran normalitat. Fins i tot amb tranquil·litat. Cadascú amb les seves raons, el seu origen o la seva situació social i personal. Som davant d'un moviment popular, d'una mobilització transversal, pacífica i ciutadana, que espera il·lusionada el 2014. Catalunya viu aliena a la desafecció política que colpeja Europa.
La nostra reivindicació s'entén arreu del món: votar. Volem votar perquè és la fórmula usada en democràcia per comptabilitzar una demanda col·lectiva. Passar per les urnes és una activitat absolutament normal en les societats democràtiques i ara ens correspon exercir-la. Hi són cridats tots els demòcrates: els partidaris del doble sí, els qui volen dir que no i els qui creuen que encara és possible un nou encaix dins Espanya.
Tots nosaltres sabem que és normal que un país voti com pot viure millor. Certament i per sort, no tots coincidim en la fórmula més adequada per aconseguir viure millor. Per això, el 2014 ens convé fer bon ús de la intel·ligència i del respecte. Perquè la independència és el principi i no el final d'un nou camí. Assolir-la és l'oportunitat política de disposar d'eines pròpies i de tenir més opcions per canviar tot allò que no ens agrada.
Ara que vénen dies de trobades familiars, d'àpats amb llargues sobretaules, tinguem ben a punt la intel·ligència per argumentar i debatre, sempre des d'un respecte escrupolós envers la posició i propostes dels altres. Perquè, com diu un dels lemes de la campanya “Un país normal” impulsada per Òmnium Cultural, és normal que tots els qui formem part d'un país decidim com volem viure millor. Amb tu. Amb tothom. Que es faci realitat la consulta i la victòria del sí. Aquest és el meu desig –compartit– per al 2014.
