L'any que ve

Tot i que fins demà no és la diada dels Sants Innocents, el govern de la Generalitat ja ens ha avançat un tast amb l'anunci que destinarà una partida de 900.000 euros a la difusió de la “realitat religiosa”, eufemisme que suposo que deu amagar una subvenció descarada a l'Església catòlica perquè, francament, no crec que esmercin aquests diners per ajudar una mesquita, posem per cas. Deu ser veritat que la crisi ja s'allunya i que els diners tornen a surar en aquest mar d'incertituds, o tal vegada és que ja es pressuposten diners a compte d'una independència que ningú no veu per enlloc llevat dels qui confonen desitjos amb realitats? Felip Puig, el conseller que hauria de fer bona la promesa del seu president de reduir l'atur a la meitat en una legislatura, ens diu que ja es veu el final del túnel de la crisi, esperant naturalment que l'economia espanyola remunti d'una vegada i així de rebot beneficiï la catalana. Però, és clar, capficats en una pregunta que no és clara, que té data fixada però que tothom sap que no es podrà fer, l'atur, la precarietat laboral i altres qüestions són menuderies a les quals no cal prestar atenció perquè els designis de futur són més elevats que les simples preocupacions del present. Així és que aquest any que s'acosta ens portarà segurament més angoixes que no pas alegries i bona part de les energies s'escolaran per les clavegueres de la propaganda oficial, de les tertúlies amanides dels savis que cobren per deixar content qui els paga, de les mentides d'uns i les bufetades dels altres, de les discussions estèrils entre companys i amics, de les baralles entre famílies, de les discòrdies que està generant un procés que té de tot menys una il·lusió compartida. Però no portarà feina a qui no en té, no es reduiran els índexs de pobresa cada cop més elevats, no hi haurà el crèdit necessari per a les empreses que el necessiten, no hi haurà un futur engrescador. I no hi serà, entre altres raons, perquè ens han tocat uns governants, tant a Barcelona com a Madrid, que, de la ineptitud, n'han fet un ofici. Resulta, però, que les polítiques que estan aplicant, de retalls i desconsideracions, afecten desgraciadament una ciutadania que assisteix astorada i indefensa a una espiral de despropòsits que ens està duent pel pendent d'un fracàs anunciat. Segurament, a les acaballes de l'any caldrien missatges positius amb l'esperança que el 2014 sigui millor, però, francament, em temo que el que ve serà pitjor.