L'any

Cada any desitjo un feliç any nou al que em queda de família a Anglaterra, sigui via email, sigui via una postal, i fins ara ho he fet gairebé d'esma. Ara, però, en escriure'ls Here's wishing you a happy 2014 ho he fet amb un cert schadenfreude, ja que per ells l'any que ve serà més o menys com qualsevol altre mentre que per mi i per tots els ciutadans que m'envolten serà un any apassionant en què potser es farà la consulta anhelada, els resultats de la qual podrien donar peu a una declaració unilateral de secessió. O bé potser serà un any en què certs partits polítics s'esquerdaran com torrons mal tallats, dividits entre els que són unionistes i els que no, mentre d'altres partits es tornaran sòlids i foscos com unes tifes seques, tot xisclant unes amenaces monotemàtiques que alguns grups d'ultradreta provaran de portar a terme. O potser fins i tot veurem com els paramilitars espanyols amb els seus barrets absurds ficaran el govern català a la garjola mentre la població omple els carrers. De fet, pot passar qualsevol cosa l'any que ve i ho celebro, després de tants anys de veure com tant les putes com les Ramonetes hagin fet cantonades amb els coves penjats del braç; tants anys d'escoltar, any rere any, uns discursos més previsibles que el sol a l'estiu de part d'uns polítics que semblaven ninots d'un ventríloc ubicat al quilòmetre zero; i d'observar com tots els presidents de la Generalitat acabaven demostrant que en la realitat només tenien una miqueta més de poder que qualsevol alcalde de poble per bé que feien veure que manaven com cal en un país ídem; en fi, després de tants anys d'avorriment i estancament i repetició, després de 10.950 dies de la marmota, per fi podrem gaudir de la imprevisibilitat i tot el que comportarà: un futur lliure de bucles polítics interminables. La llibertat, de fet, deu ser més o menys això: la possibilitat –i la capacitat– d'improvisar. I, per tant, de reinventar-ho tot en tots els camps. Bon any.