Innocència

Dies d'innocència, que no d'ingenuïtat. Aquesta diada dels Sants Innocents que celebrem avui ens marcarà tot l'any vinent. Ens movem entre la veritat i la mentida, entre el desig i la realitat, entre els simulacres i els fets. “La nau que ens duu avança, quan sembla romandre immòbil, i la que roman fondejada es diria que camina”, enganys de la vista que escrivia Lucreci. Sàpiga i entengui, majestat, que el ministre Montoro assegura que la consulta no es farà, i que, posats a no fer, tampoc caldrà compensar els catalans perquè no es faci. És a dir, que s'hauria pogut estalviar la part del discurs on feia referència a la generositat. Pot estar tranquil, doncs. En canvi, el president Mas, en el tuit escrit amb la seva lletra, ens assegura que aquest 2014 el poble de Catalunya serà cridat a decidir de forma pacífica i democràtica el seu futur com a país. I, davant les despulles de Macià, que l'anhel de llibertat ha existit sempre. Prengui'n nota, majestat.

Aquests dies la innocència brilla amb força als ulls dels més petits de casa, atrafegats entre donar cops al tió i redactar cartes als Reis Mags, entre esperar l'Home dels Nassos i retallar llufes de paper de diari (mentre encara en quedin) per mirar de penjar-les a les víctimes potencials. Aquests dies a casa tots alliberem l'artesà que duem dintre: muntem el pessebre, l'arbre de Nadal, retallem llufes. Amb més o menys fortuna, construïm un escenari a base de serradures, i ponts i rius de plata. Cortines de llums intermitents, boles de colors, i rapsodes de cadira. És el ritual decoratiu que invoca la il·lusió. Com el de la broma del dia dels Innocents. Malcarats i apressats com anem per la vida, no païm bé les bromes. I la diada gairebé només serveix com a excusa al calendari per dir que una cosa no es farà. Per exemple, que Antònia Font no plegarà del tot, que no permetrà que visquem sense ells, si fan els concerts de comiat coincidint amb els Innocents. O que la consulta es farà avui, com aventurava algun diputat dels que hi estan en contra, abans de saber-se que serà el 9-N. O no s'hi farà? Condemnats a parlar sempre i excessivament d'allò real, no fem la recerca que reconciliï realitat i desig. Qui ens penjarà la llufa?