2014: empènyer i fora!
Al llarg de l'any que ve potser no s'haurà acabat tot, però sí que serà un any fonamental en el camí de la independència. I la nostra actitud constant haurà de continuar essent empènyer i empènyer fins al final. D'entrada, si volem encarar les coses bé, haurem de deixar de parlar de “xoc de trens”, que és una expressió que no representa la nostra realitat i només serveix per espantar o desorientar. Nosaltres no podem xocar perquè no anem en la direcció contrària de l'Estat espanyol, sinó que treballem per escapar-ne... Les paraules que comandaran la nostra acció seran unes altres: constància, referèndum, república, unitat i solidaritat.
Per què he triat la Constància? Ho he fet perquè el més important serà mantenir l'actitud que hem tingut al llarg dels darrers anys: la mobilització i la confiança en la nostra capacitat com a poble.
He triat també el Referèndum perquè és imprescindible que el referèndum es faci efectiu. Sense referèndum el nostre procés no podria tenir ni la mateixa força social, ni la mateixa validesa internacional. Per això, tal com s'ha insistit des del Col·lectiu Drassanes, un grup d'opinió que es va presentar el passat dia 16 a l'Ateneu Barcelonès, hem de fer de la realització del referèndum el nostre objectiu primer.
He escollit igualment la República perquè és fonamental que tinguem cada dia més clar el país que volem i el model de societat que necessitem i que podem construir. Volem una república que ens representi com a nació i ens defensi com a poble. Que defensi la nostra llengua i identitat nacionals i que posi fi a les injustícies defensant el dret a la casa, a la feina, a l'educació, a la salut, a la cultura, etc. Una república per a la majoria de la població, sense discriminacions. Tothom ha de saber què volem i s'ha de posar a empènyer en la mateixa direcció. Al llarg d'aquest any es multiplicaran les iniciatives a favor de la República Catalana Independent que és la forma d'estat que volem la majoria de catalanes i catalans, un objectiu que aconseguirem per mitjà d'un procés constituent obert i participatiu.
I he triat la Unitat perquè és la idea i l'actitud que ens ha portat fins on som. Ens hem unit en la defensa del dret a decidir ara fa deu anys, ens hem tornat a unir per fer realitat la consulta sobre la independència, ens hem agrupat i mobilitzat després en l'Assemblea Nacional Catalana. I hem trobat formes diverses d'organització per anar sumant i sumant.
Finalment he fet esment de la solidaritat que és una actitud que es va desenvolupant al costat de totes les lluites. Ha aparegut contra els desnonaments (una vergonya impròpia d'un país democràtic), contra els abusos de la banca, contra les retallades, contra la llei Wert... El suport als mestres de les Illes ha estat exemplar. Ara tocarà aplicar la solidaritat a fons. Perquè ens atacaran i haurem d'aplicar altre cop la insubmissió i de manera creixent. Les nostres institucions tampoc no es trobaran soles si avancen en el camí de la independència. Exercirem arreu la nostra solidaritat, empenyent amb la força de la multitud. Ja ho sabem: una empenta (llarga) més... i fora!
