De set en set
Protestes
Totes les protestes tenen una lògica i fins és acceptat que moltes manifestacions sorolloses resulten eficients en els processos legislatius o socials per “conduir” voluntats posteriors, siguin legislatives o entrin en el camp de les negociacions reivindicatives de tota mena. Després, quan l'acció es converteix en notícia, intensifica la força dels manifestants. Amb tot, les protestes sempre es mouen al llindar de l'èxit i el rebuig, i qualsevol exhibició extrema pot esdevenir contrària als propis interessos dels executors.
El fenomen Femen cal considerar-lo una proposta innovadora en el camp de la protesta social, de caràcters tant particulars que ben aviat aconsegueix espai als mitjans de comunicació, més quan els activistes més bel·ligerants aprofiten l'atracció del cos com a reclam més preuat. Els pits a l'aire –i a vegades altres coses– són imants comunicatius, tot i que fins poden ser contraris al feminisme declarat de les militants de Femen. Però quan el nou llenguatge expressiu atempta els sentiments o creences, el tema es complica.
Per això, és difícil entendre i/o acceptar l'activista quasi nua interrompent la Missa del Gall de la catedral de Colònia per denunciar el paper de l'Església en referència a l'avortament, fins oblidant que el celebrant, el cardenal Joachim Meisner, no fa massa es declarà a favor de la utilització de la píndola del dia després en casos de violacions, el que significa un pas curt però innovador en l'Església catòlica. Més propera és la mitjanit nadalenca en l'església de Sant Fèlix de Sabadell, on una cinquantena de manifestants ben abrigats –alguns fins tapant-se la cara– van interrompre la missa per manifestar-se contra el paper de la jerarquia catòlica en la restrictiva llei Gallardón sobre l'avortament, desorientats en l'entramat que va de Rouco Varela als senzills fidels d'una parròquia vallesana, encara que la pancarta que portaven (Fuera rosarios de nuestros ovarios”) fos escrita en castellà.
Talment, qüestions per reflexionar-hi.