Viure sense tu
Dolçor
Arsènic i melindros. Aquesta serà la nostra dieta aquest 2014, com la dels catalans de fa 300 anys. El dinamisme comercial de Barcelona connectava Catalunya amb tot el món, de la mateixa manera que els ambaixadors espanyols i presidents de mig món estan al cas dels memoràndums de l'estira-i-arronsa català. Barcelona era una ciutat d'adroguers, que oferien un ventall de productes que anava des d'allò més pròxim a la medicina fins als confits i melmelades. I no és un tema menor, per bé que aquestes qüestions sovint es deixen de banda. Però la quantitat de pipes de fumar, de xicres per prendre xocolata, o de llistes d'adrogueries on figuren fins a 1.200 productes diferents, i de procedències tan diverses, com s'han trobat a les excavacions del Born, ens situen en la dimensió desconeguda. Ara necessitem l'impacte mediàtic d'aquest ésser del mil·lenni, que batega amb cor casteller, però fa tres-cents anys Barcelona ja formava part de la trama de ciutats connectades per on corria la innovació. Cafè, aiguardent, cultiu de tulipes, dolços, és clar que no estem parlant de necessitats peremptòries. Ni d'un interès exclusiu de la gent acabalada. La venda massiva de sucre, mel, avellanes i ametlles mostra, segons l'expert Albert Garcia Espuche, que la confiteria interessava a tothom.
I el cas del tabac ajuda a entendre la construcció econòmica i política de l'Espanya de Felip V. La centralització, posterior a la guerra de Successió, va posar fi a les diferents maneres de fer respecte dels impostos del tabac. La nova administració borbònica va entrar a Catalunya i va anar implantant l'estanc, el monopoli i el control dels impostos associats. La confiteria, que tenia unes arrels històriques més profundes que les del consum del tabac, també era important per a l'economia del moment. Sabien crear la necessitat, l'hàbit: el del tabac, el del dolç. D'aquí deu venir la passió per fer cua davant les granges a fer una tassa de xocolata, o la llarga tradició pastissera de Catalunya. La que ens fa viure, a ulls del món, entre el melindro i l'arsènic.